dimarts, 9 de març de 2010

Raons d'estètica aplicada.



"I va ser tot mirant al merlot que en Quimet va començar a parlar del senyor Gaudí, que el seu pare l'havia conegut el dia que el va aixafar el tramvia, que el seu pare havia estat un dels que l'havien dut a l'hospital, pobre senyor Gaudí tan bona persona, ves quina mort més de misèria... I que al món no hi havia res com el Parc Güell i com la Sagrada Família i la Pedrera. Jo li vaig dir que, tot plegat, massa ondes i massa punxes. Em va donar un cop al genoll amb el cantell de la mà que em va fer anar la cama enlaire de sorpresa i em va dir que si volia ser la seva dona havia de començar per trobar bé tot el que ell trobava bé. Va fer-me un gran sermó sobre l'home i la dona i els drets de l'un i els drets de l'altre i quan el vaig poder tallar vaig preguntar-li:

- ¿I si una cosa no m'agrada de cap de les maneres?

- T'ha d'agradar, perquè tu no hi entens."

Mercè Rodoreda, "La plaça del Diamant".






1 comentari:

  1. M'encanta! , utilitzaré aquest mètode amb la Elaine, s'acabat les eternes discusions a la sortida del cine!

    ResponElimina