Racó del Parc, amb fotògraf.
"I ja per acabar..." Així proposava en Vallejo Nájera de començar les conferències: amb uns somriures i la promesa que en dues horetes podrem anar a fer un riu. Justament això del conte de mai acabar m'està passant amb un parell d'obres. És el cas del Parc de Can Lluch a Santa Coloma de Cervelló, que ja fa mig any que l'estem finalitzant i no l'inaugurarem fins a la setmana vinent.
La pista de jugar i ballar, mirant al Llobregat.
"Senyu, senyu, que jo no he estat, que la culpa no és meva..!" Ho havia de dir, que no vull perdre futurs clients entre els lectors d'aquest blog (i si us plau, si n'hi ha algun que es manifesti, merci). De l'endarreriment en té la culpa la Natura. Des que arrenquen les calors amb la primavera la cosa fa de mal plantar, així que malgrat quedaven quatre detalls per rematar, vam haver de mantenir l'obra mig endormiscada fins a l'arribada de la fresca.
Una barana on recolzar-se, amb cua.
Doncs, com us deia, inaugurem d'aquí a una setmana. Aprofito per compartir amb vosaltres unes quantes imatges de la darrera visita d'obres.
Un racó on al final m'he decidit a afegir-hi un banc, atenent a les necessitats de parelles necessitades.
En Jordi, de la "Serralleria Metàl·lica Ferran Collell", mentre m'ajuda a passar revista.
Un borrissol de verd apunta bones maneres gràcies a un estiuet de Sant Martí prou generós. Si us he de ser franc, jo els parcs els inauguraria tres o quatre anys després d'haver-los enllestit, quan la vegetació s'ha fet seu el lloc. El març farà florir els cirerers de cirera bona amb que hem espurnejat el parc. Després els lledoners es vestiran de primavera i començaran a teixir una ombra per al sol inclement de l'estiu, una ombra que aquest any encara serà menuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada