Memorable.
Hi ha moments heroics de resistència. Aquest n'és un. Quan el catedràtic d'Estètica de la UB, en José María Valverde, va anunciar amb aquestes paraules que dimitia en resposta al cessament del catedràtic d'Etica José Luís López Aranguren per part del règim feixista d'Espanya. 1964: poca broma.
Amb motiu de la crisi econòmica és un lloc comú parlar de la crisi de l'Arquitectura. No hi puc estar d'acord. La resposta que ens demanen aquests temps és més Arquitectura. Amb majúscules. O això o ja podem plegar com a societat, rendir-nos a la barbàrie.
Ètica i estètica van de la mà. I d'aquesta no en sortim sense una regeneració ètica... i estètica.
Aquest proper any farem el que hem fet fins ara: tan bona Arquitectura com sabem i podem, donant llebre per gat tant si ens encarreguen un parc, una escola, una caseta, un dictamen o una taxació.
Molta Arquitectura per a aquest 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada