dimarts, 16 de febrer de 2010

¡OLE TUS COJONES!



De sobte, la ciutat es torna miserable, mesquina i letal. Les referències establertes s’esvaeixen amb la mateixa facilitat que ho pot fer qualsevol nen sota el fang més enganxós. Aquella ciutat treballada, molsuda i a l’hora desitjada, ja no té sentit: com la vida?
La paradoxa es serveix amb ganivets d’una serra poc esberlada: l’arquitectura ciència de l’objecte, l’espai i el temps, un cop més s’erigeix en una mutació d’un invertebrat hostil que es fagocita dels éssers més pròxims.
Si ús plau, alerteu a tractadors dels psicòtics més perillosos, cuidadors de feres mal domesticades, metges i cirurgians salvadors de vides sense cura, i qualsevol altre que se us acudeixi sempre i quan se’n encarregui de tractar situacions límit.
Si ús plau aviseu-los, no trigueu més...........


5 comentaris:

  1. La segunda foto se pasa de redundante... Lo de la ortopedia y Calatrava viene a ser chocolate con cacao. Será por eso que al lado nos aguarda una sidrería: beber para olvidar... Que alguien le vuele los huevos que otro así y no lo contamos... Entre el autismo y la sinvergüenza.

    ResponElimina
  2. Encara estic impressionat, pensava que era una mala còpia d'un Calatrava de 3ª que corria per Asturies; és molt millor!, és una caricatura del propi Calatrava

    ResponElimina
  3. Sí, sí, però una caricatura de pitjor pair que una favada...

    ResponElimina
  4. Es bastante peor que una pesadilla de indigestión de fabada. Además tiene un abanico metálico de tamaño acorde que se pliega/despliega y que aún no ha sido probado. El día que se pongan ya no van a hacer falta gaitas en Oviedo.

    La pena es que los asturianos seguimos siendo borrachos, pero ya no dinamiteros... :(

    ResponElimina
  5. Ni nosotros quemamos iglesias... Què, fem un pensament?

    ResponElimina