dilluns, 28 de març de 2011

La façana (principal) de l'Ateneu Torrellenc.




Divendres passat hi va haver portes obertes a l'Ateneu Torellenc. El cas és que en vaig sortir viu, i això està bé. Avui em ve de gust parlar-vos de la façana d'aquest Ateneu.

L'Ateneu és una mena de centre cívic per a una localitat, Torrelles de Llobregat, on no crec que hi hagi un sol veí que no hi estigui apuntat. Així que, malgrat sigui un poble petit, l'Ateneu té unes necessitats que demanen un trasto gran amb teatre, sales d'assaigs, vestidors...

Dic a la memòria del projecte:

"La solució adoptada per a la realització de la façana principal no s’ha pogut ni volgut resoldre de manera neutra i convencional, degut a la contundència del volum necessari per a constituir un receptacle eficaç per a resoldre les activitats de l’Ateneu, amb la corresponent incidència en un dels àmbits urbans i cívics més representatius de Torrelles, on s'hi aboquen l'Ajuntament, l'església, cases de veïns..."


És a dir, tinc que resoldre una façana d'una cosa molt gran en un lloc molt complicat. Què fer en aquests casos?


"Potser picant l’ullet de manera venturiana, la façana esdevé anunci del que és, convertida en superfície d’escriptura sobre la que es retallen les lletres que n’anuncien que és l’ATENEU "

Això és veritat, però no és tota la veritat. El cert és que les lletres sempre m'han fascinat:

... des del mateix moment d'aprendre a llegir, amb unes capses que hi havia al col·legi amb lletres de cartró retallades (coses del mètode Montessori)...

... amb els jocs de prestidigitador d'en Joan Brossa amb una lletra a les seves mans...

... amb la sentència d'en Ferran Lobo: "la paraula escrita no està en el món..."

...

"La paraula escrita no està en el món". I tant que no. A la disposem uns gargots damunt un paper i els entenem, ja no estem veient aquells gargots, veiem paraules, idees... som en una altra dimensió! La pretensió del projecte és, doncs, la de transformar la façana en una altra cosa que la pròpia matèria que la conforma.

"Però es tracta d’arquitectura, d’entendre un cert ordre a la cosa construida. Les lletres se sotmeten a una geometria, deixen de ser una mica lletres com la façana deixa de ser façana (en tant el full de paper deixa d’estar al món quan serveix de suport a la paraula, perquè si veus paraules no veus el paper, si veus el paper no veus les paraules...), i així les lletres s’abstreuen, eviten una lectura fàcil que, per pornogràfica, converteixi la proposta arquitectònica en un mal acudit."















rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr...!

(redoble de tambors)

i salt mortal!







rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr...!
rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr...!

(redoble de tambors, altra volta)

i ara DOBLE salt mortal!




"Plantegem és una estructura secundària de tubs d'acer de 80x40mm que ens emmarquen els forats de la façana. Aquesta subestructura, com que es tracta d'una façana d’uns 70cm d'ample, la doblem per trobar-la tant a la cara interior com a l'exterior, amb uns connectors entre ambdues."












"La part interior de la façana es fa de cartró-guix, amb les guies muntades damunt els tubs de 80x40mm. La part exterior la fem de manera anàloga, amb un taulell de suport al que hi collem unes plaques de poliestiré extruït, al que incorporem un "mallatex" per aplicar-hi el revoc final."












"Els forats de façana es defineixen per uns marcs d'acer galvanitzat amb tota l'amplada de la façana, que venen conformats de taller i es pengen dins l'estructura secundària esmentada."






















1 comentari:

  1. Tot te un punt Shinohara... No t’amaguis subministrador d'emocions...

    ResponElimina