dijous, 7 d’abril del 2011

De collage amb la façana de l'Ateneu Torrellenc.




Aprofitant la jornada de portes obertes de l'Ateneu Torrellenc, vam posar un exercici als nostres alumnes de primer de dibuix de l'Escola d'Arquitectura de La Salle, a la Universitat Ramon Llull. A banda del dia a dia de les classes, un cop per setmana pengem un exercici al grup de Flickr on estem posats. Són treballs un pèl guerrilleros, de llibreta petita i execució ràpida amb la finalitat d'agafar l'hàbit de pensar amb un llapis a la mà. En aquest exercici, els alumnes havien de completar una fotografia de la façana de l'Ateneu que els hi vam lliurar amb un bocí esquinçat. Com que de l'Ateneu no en tenien notícies, no estaven condicionats per l'original que va servir d'empremta i que no els vam mostrar fins finalitzat el treball.

Els alumnes, repeteixo, són de primer i només fa uns pocs mesos que es passegen en això de l'Arquitectura, perplexos encara per la pressió de l'Escola en fer-los trontollar les certeses amb les que van arribar al setembre. És una carrera ben rara aquesta...




Hi ha qui te clar que això de l'Arquitectura és aixecar edificis amb tots els metres quadrats que es pugui:




Oriol Peroy, "Universitat per a artistes!" Grup Sandra Moliner.


D'altres, però, són d'horitzó més ampli i trien una tipologia que fins i tot té lloc per recordar el forat que hem fet a la fotografia original:


Gerard Closa, "Petita estació de tren". Alumne d'Isidre Santacreu.


Una altra versió de forat, un altre portal, però a la catalana (amb peatge):


Diego Matilla. Sense títol. Grup de la Sandra Moliner.


I tornem al tema clàssic de l'imaginari de l'arquitecte: el xaletillo!


Francesc Abajo Duran. Sense títol. Alumne d'Isidre Santacreu.


Amb una temàtica indefinida però de vocació sumptuària, hi ha propostes que, en un atac de bondat, arriben a recordar el classicisme assimètric d'algun dels projectes de Sigurd Lewerentz. Això, o com de despistats arribem a aquesta carrera...


Berta Martí Gil. Sense títol. Alumna de Raimon Farré.

Millor o pitjor dibuixada (això tant és) hi ha qui ha triat un camí moooooolt intel·ligent: aconseguir que l'Arquitectura no la posi l'objecte construït (que ella completa amb uns mínims elements) sinó el paisatge que l'envolta:


Bea Díaz-Guerra, "Escalant fins al mirador". Grup de l'Isidre Santacreu.

Aquest paisatge però pot pertànyer al món dels somnis (o dels malsons):


Alejandro Batista Twose, "Pajarillos en el Tejado". Alumne de Guillem Bosch


Però es poden fer bons treballs sense anar tan lluny. Un equipament cultural clàssic com una biblioteca, un encaix correcte i un grup de gent en primer terme per no oblidar que, en definitiva, qui dóna sentit a l'Arquitectura som


Estefania Pellicer. Sense títol. Alumna de la Sandra Moliner.


En aquesta proposta se'ns presenta el pati d'una escola mixta (meitat per a nens "normals" al pati de planta baixa, meitat per a "marcianets" al pati del terrat).


Mireia Sobrino, "Pati interior d'una escola de Primària". Alumna d'en Guillem Bosch.


Un altre pati: el d'una presó. Aquest alumne no veia clar l'exercici i es va queixar. Crec que el mal cos que li va quedar va influir en la tria del tema, amb el que va acabar aprofitant al seu favor unes energies força negatives en origen. Una actitud que em sembla excel·lent:


Joaquín Repullés Garrido. "Patio de la cárcel a la hora de comer". Grup de la Sandra Moliner.


I ja per acabar, la proposta del profe que us escriu, una proposta dibuixada amb vidre, arrebossats, acer i ciment:


1 comentari:

  1. a mi el que m'ha agradat mes es el dels "marcianitos" que ens venen a abduïr....

    ResponElimina