dilluns, 24 d’agost del 2009

Casa Pianos (y 3). Ahora, toda enterita.





Si per a Nietzsche era imprescindible que l'home balli cada dia, no he pogut fer més que posar la casa de puntetes i fer-li fer uns passets... Ara que la miro, potser faci pinta de sardana això...




Recomendaba Nietzsche que bailáramos cada día un rato. Pues yo he puesto a la casa a dar unos pasitos. Fijándome bien, creo que lo que baila es una sardana...




Nietzsche recomended that we must to dance everyday. So, I've built this house like it was dancing. Now I think that it is dancing a sardana...







A l'apropar-nos al peu aixecat, potser ens adonguem que es tracta en realitat d'una boca negra...




Si nos acercamos al pie levantado, éste se torna boca negra...




If we go near the lifted foot, perhaps it turns in a black mouth...





... Boca sense queixals pels que patir... amable i serena...




... Boca sin colmillos por los que temer, amable y serena...




... Mouth without tusks, nice and calm...








O potser un ull obert, que guaita...?




O quizás un ojo abierto, al acecho...?




Or perhaps an open eye, looking out...?








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada