dimecres, 19 d’agost de 2009

escaleras


Per aquestes escales enguany fa cent-cinquanta anys que hi puja i hi baixa gent. Els graons duen escrites les petjades de molts anars i venirs. Els meus, des de fa trenta anys llargs. Crec que podria reconéixer cada graó amb els ulls clucs, només pel tacte amb el meu peu.
Com pot sobreviure una escala modesta per més de segle i mig (i quin segle i mig!)? Quantes escales de veïns de les que avui dia construim sobreviuran per més de cent anys?


En este 2009 se cumplen ciento cincuenta años del subir y bajar gente por estas escaleras. Los escalones llevan escritas las pisadas de muchos ires y venires. Los míos, desde hace más de treinta años. Creo que puedo reconocer cada escalón valiéndome tan solo del tacto con mi pie.
¿Cómo puede sobrevivir a siglo y medio (y qué siglo y medio!) una escalera tan modesta como ésta? Y, ¿cuántas escaleras de vecinos de las que hoy en día edificamos van a sobrevivir cien años más?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada