En breve empiezan las obras de un pequeño parque junto al cementerio de Sant Vicenç dels Horts, localidad situada a unos quince quilómetros de Barcelona, pasado el Llobregat. Pensar el espacio público es uno de los mayores placeres que nos brinda esta profesión: se trata de construir ciudad de un modo muy explícito y con unos materiales del todo heterogéneos: árbol, loma, camino, luz... Os transcribimos parte de la memoria del proyecto, un proyecto muy humilde pese a que estamos convencidos que hará que mañana la gente viva mejor este pedacito de ciudad . Esto, o nos ponemos a vender churros, claro.
DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN
MARC URBÀ
L’emplaçament del Parc és un solar allargassat als peus del cementiri i damunt del club de petanca Sant Vicenç-La Guàrdia i el carrer Salamanca.
El travessa un camí, conformat només per caminants que cerquen una drecera per pujar de l’Avinguda del Mil·lenari fins a les portes del cementiri.
Ens envolta un teixit urbà de gra molt divers i amb accidents topogràfics de tota mena. La ciutat auto-construïda encara està molt present. Qualsevol intervenció ha de procurar donar sentit al seu entorn, aportar una estructura urbana, fer ciutat.
Creiem que a l’espai públic ha de predominar el buit, els silencis amb sentit per tal que sigui després la gent qui els ompli amb les seves vides. En aquests bocins de ciutat on l’estrip és tan palpable, aquesta contenció suposa un repte afegit. Ens calen aliats i estar atents a les sinergies de l’entorn.
Passejant pel lloc ens crida l’atenció la tanca del cementiri. Es tracta d’una traça apaïsada, nua, blanca. Des de la seva posició elevada ens ofereix la seva esquena per tal que ens hi recolzem. És una fita de mida urbana, una horitzontal amb la que començar a endreçar el voltant.
La tanca serà el fil amb el que teixirem la nostra proposta, que no volem que s’entengui com a tancada, doncs al contrari, hem pretès definir una sintaxi amb la que poder recollir qualsevol proposta que vagi en benefici del projecte.
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE PROGRAMA
Com a programa es demana l’arranjament de l’entorn del Cementiri, entre aquest i l’Avinguda Mil·lenari, amb un àmbit per al joc dels més petits de manera que aquest quedi recollit i sigui fàcil de vigilar pels pares.
Així mateix, es vol encabir uns jocs per a la mobilitat de la gent gran.
Se sol·liciten uns àmbits d’estar que facin còmoda l’estada al Parc.
TRETS GENERALS DE LA INTERVENCIÓ
Acompanyem la paret emblanquinada del cementiri amb altres traces també blanques. Mentre definim amb elles recorreguts i àmbits de diferents activitats, configuren uns plans en diàleg amb la tanca preexistent, respecte a la que tenen vocació de ser de la mateixa família. La successió de plans dóna profunditat a la perspectiva, a l’hora que atorga unitat a la intervenció.
Es tracta d’uns murs baixos, de l’alçada d’un banc o d’una barana (doncs fan de banc o fan de barana) i per això la seva amplada també varia.
Es desenvolupen al llarg del nostre caminar pel parc. Els uns ens protegeixen d’un talús massa proper al pas. Altres ens recullen al voltant d’unes alzines o bé abracen una zona de jocs.
A banda de les inflexions formals del mur, aquest integra elements com la il·luminació a ran de camí (per a la il·luminació general plantegem tres bàculs tipus Prim en alçada).
Els murs s’encavalquen amb altres traces fetes amb "tiralínies" i que són canals de recollida d’aigua, enteses com escletxes al terra.
També ens servim d’ells per lliscar-hi unes catifes al terra, amb un paviment diferenciat que marquen àmbits d’estar (sota unes alzines, prop dels jocs infantils..) o de pas (unes escales, una rampa...)
MARC URBÀ
L’emplaçament del Parc és un solar allargassat als peus del cementiri i damunt del club de petanca Sant Vicenç-La Guàrdia i el carrer Salamanca.
El travessa un camí, conformat només per caminants que cerquen una drecera per pujar de l’Avinguda del Mil·lenari fins a les portes del cementiri.
Ens envolta un teixit urbà de gra molt divers i amb accidents topogràfics de tota mena. La ciutat auto-construïda encara està molt present. Qualsevol intervenció ha de procurar donar sentit al seu entorn, aportar una estructura urbana, fer ciutat.
Creiem que a l’espai públic ha de predominar el buit, els silencis amb sentit per tal que sigui després la gent qui els ompli amb les seves vides. En aquests bocins de ciutat on l’estrip és tan palpable, aquesta contenció suposa un repte afegit. Ens calen aliats i estar atents a les sinergies de l’entorn.
Passejant pel lloc ens crida l’atenció la tanca del cementiri. Es tracta d’una traça apaïsada, nua, blanca. Des de la seva posició elevada ens ofereix la seva esquena per tal que ens hi recolzem. És una fita de mida urbana, una horitzontal amb la que començar a endreçar el voltant.
La tanca serà el fil amb el que teixirem la nostra proposta, que no volem que s’entengui com a tancada, doncs al contrari, hem pretès definir una sintaxi amb la que poder recollir qualsevol proposta que vagi en benefici del projecte.
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE PROGRAMA
Com a programa es demana l’arranjament de l’entorn del Cementiri, entre aquest i l’Avinguda Mil·lenari, amb un àmbit per al joc dels més petits de manera que aquest quedi recollit i sigui fàcil de vigilar pels pares.
Així mateix, es vol encabir uns jocs per a la mobilitat de la gent gran.
Se sol·liciten uns àmbits d’estar que facin còmoda l’estada al Parc.
TRETS GENERALS DE LA INTERVENCIÓ
Acompanyem la paret emblanquinada del cementiri amb altres traces també blanques. Mentre definim amb elles recorreguts i àmbits de diferents activitats, configuren uns plans en diàleg amb la tanca preexistent, respecte a la que tenen vocació de ser de la mateixa família. La successió de plans dóna profunditat a la perspectiva, a l’hora que atorga unitat a la intervenció.
Es tracta d’uns murs baixos, de l’alçada d’un banc o d’una barana (doncs fan de banc o fan de barana) i per això la seva amplada també varia.
Es desenvolupen al llarg del nostre caminar pel parc. Els uns ens protegeixen d’un talús massa proper al pas. Altres ens recullen al voltant d’unes alzines o bé abracen una zona de jocs.
A banda de les inflexions formals del mur, aquest integra elements com la il·luminació a ran de camí (per a la il·luminació general plantegem tres bàculs tipus Prim en alçada).
Els murs s’encavalquen amb altres traces fetes amb "tiralínies" i que són canals de recollida d’aigua, enteses com escletxes al terra.
També ens servim d’ells per lliscar-hi unes catifes al terra, amb un paviment diferenciat que marquen àmbits d’estar (sota unes alzines, prop dels jocs infantils..) o de pas (unes escales, una rampa...)
FICHA TÉCNICA: ARQ./ Sandra Moliner + Isidre Santacreu, PROMOTOR/ Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, CONSTRUYE/ ROGASA. Proyecto 2009, obra 2010. Superficie: 6.497,40m2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada