
Encara que només hagi estat per aquest subtil, humil i tendre "personatge", ha valgut la pena, sí senyor. Podeu comptar amb mi per a properes; sempre i quan ell ho cregui oportú, és clar.......
Seguim la ruta passant per l’edifici d’habitatges de la Rue Franklin de l’Auguste Perret, el primer edifici d’habitatges amb estructura de formigó armat, malgrat la pell florida que ensenya al carrer no estigui per fer evident l’estructura.
La parada és breu i ens enfilem cap a la fundació Le Corbusier, on dividits en dues tandes visitem l’interior de la Maison La Roche. Ens fan posar una mena de condons per als peus i ens prohibeixen de tocar les parets. No entenc el per què: és una arquitectura ja cadáver, ha perdut la vida que havia acollit i ara és pur simulacre.
On es fa encara més evident és a l’atic on tenia l'habitatge i un estudi en Corbu (per variar una miqueta). Hi arribem a les dues i el paisatge dels seus interiors és encara més desolador que el dels nostres estòmacs morts de gana. Que no es mal entengui: és ben interessant de visitar aquests espais, posar-te dins la dutxa on en Corbu es netejava el cul i tal i qual, però és simulacre i la pudor de cadáver és una nota de tristor. On encara hi ha vida és a la Ciutat Universitària de París que vam visitar ahir, amb el Pavelló Suís i del Brasil (qui será l’arquitecte???) que encara són allò que eren. El primer és contenció i precisió, el segon (més de trenta anys després) és exhuberància. Tots dos permeten experimetar l’Arquitectura en estat pur.
... un petit grup va venir a trovar-nos prop del Bouburg, a la plaça que hi ha damunt de l’IRCAM d’en renzo Piano. Aquests valents van decidir que no els calia paper per dibuixar i van fer desaparèixer una caixa de ceres pintant el Centre Pompidour al terra de la plaça.
Tant de Le Corbusier senta malament: sota els efectes d'una severa intoxicació per pigments que porta als dibuixaires a pintar amb paper de WC (he dit bé: no sobre paper de WC, sinó amb paper de ídems), els nostres herois acaben fent el Modulor...
Mentrestant, els demes ens feiem fotos davant el Centre Europeu de la Fotografia de Ives Lyon, tancat i barrat just la setmana que estem a Paris:
Avui només hem disposat de la tarda per patejar París. Com que per la tarda tothom podia fer el que volguès, hem acabat anant tots junts per un tour que ens ha portat a travessar el cementiri de Montparnasse (on hi reposa tanta glòria que li entren a un ganes de palmar-la) per arribar als Jardins de Luxemburg. Després d'agafar aire, ens hem enfilat al Pantheon i la veïna biblioteca de Santa Geneviève d'on el sempre excel·lentíssim senyor Duchamp en va ser bibliotecari. El passeig l'hem acabat davant de Notre Dame, la catedral de finals dels 80's que van edificar per gravar-hi el jeperut d'allí, de Notre Dame.
Caçador de proporcions, en acció. Espero, que com el que cerqui sigui la línia de l'horitzó...
Molts alumnes són uns killers: els hi van les distàncies curtes.
És d'agrair l'ajuda inestimable d'algun dels indígenes que ens hem trobat, com aquesta parisina de francès molt entenidor que passejava al seu nebot. Ens ha promés que demà tornarà amb nosaltres per explicar-nos on poder veure el Barça-Madrid de dissabte, tot i que a mi, la veritat, la pilota a l'olla...