dilluns, 18 d’abril de 2011

Dibuixaires a París. Tercer dia.

Tercer dia a París. Això va ser ahir. Avui la cosa s’acaba, els dibuixaires apuren les seves darreres hores a París i mentrestant jo ja m’he despedit d’ells, doncs segueixo el camí cap a Amsterdam. Però això ja ho explicarem demà. El cas és que ara aprofito una estona de pau al TGV on m’he muntat per passar llista al dissabte 16 d’abril de 2011. Aquest és el seté viatge que organitzem els professors de dibuix de l’Escola d’Arquitectura de La Salle de Barcelona. Des del 2055, hem visitat Lisboa, Granada, Estrasburg, Florència, Palma de Mallorca, Roma i ara París. El número d’alumnes ha variat d’allò més, creiem que en funció de l’exotisme de la proposta: entre vint i cent-cinquanta, amb el que no hi ha enveja possible cap al pobre responsable de l’agència de viatges que mai sap amb què se les haurà de veure. Toquem fusta, però és de destacar la manca de qualsevol tipus d’incident destacable en tot aquest temps, després de tractar amb uns quatre-cents alumnes de poc més de divuit anys, amb les hormones com es tenen en aquesta edat i en plena primavera que estem. Dissabte va començar com tots els dies: amb tots els dibuixaires com un clau a les 9:30 ja esmorzats a recepció, esperant als profes que no arriben. Camí cap al metro i ja desperten, en ple trajecte, els primers dibuixos. Ens n’adonem que el virus del dibuixar ja hem aconseguit inocular-lo amb èxit en uns quants elements. No només es tracta de dibuixar “monuments”. Allò quotidià també és susceptible de ser atrapat pel llapis, per la mirada de l’arquitecte.



IMAG0390


IMAG0389


La primera parada la fem a Trocadero, buscant una vista impossible: pel contrallum, per la sensació d’estar dins un parc temàtic, pel to kitsch del tema… Però surten un grapat de bones torres Eiffel, algunes amb les proporcions reinterpretades…

IMAG0284










Seguim la ruta passant per l’edifici d’habitatges de la Rue Franklin de l’Auguste Perret, el primer edifici d’habitatges amb estructura de formigó armat, malgrat la pell florida que ensenya al carrer no estigui per fer evident l’estructura.


La parada és breu i ens enfilem cap a la fundació Le Corbusier, on dividits en dues tandes visitem l’interior de la Maison La Roche. Ens fan posar una mena de condons per als peus i ens prohibeixen de tocar les parets. No entenc el per què: és una arquitectura ja cadáver, ha perdut la vida que havia acollit i ara és pur simulacre.


IMAG0392




IMAG0321


IMAG0315


IMAG0310


IMAG0307



IMAG0408




On es fa encara més evident és a l’atic on tenia l'habitatge i un estudi en Corbu (per variar una miqueta). Hi arribem a les dues i el paisatge dels seus interiors és encara més desolador que el dels nostres estòmacs morts de gana. Que no es mal entengui: és ben interessant de visitar aquests espais, posar-te dins la dutxa on en Corbu es netejava el cul i tal i qual, però és simulacre i la pudor de cadáver és una nota de tristor. On encara hi ha vida és a la Ciutat Universitària de París que vam visitar ahir, amb el Pavelló Suís i del Brasil (qui será l’arquitecte???) que encara són allò que eren. El primer és contenció i precisió, el segon (més de trenta anys després) és exhuberància. Tots dos permeten experimetar l’Arquitectura en estat pur.


IMAG0327


IMAG0325


Cadascú va omplir-se l’estòmac on va poder i mentre uns van còrrer per acostar-se a Versalles i altres al Sagrat Cor...

IMAG0402


... un petit grup va venir a trovar-nos prop del Bouburg, a la plaça que hi ha damunt de l’IRCAM d’en renzo Piano. Aquests valents van decidir que no els calia paper per dibuixar i van fer desaparèixer una caixa de ceres pintant el Centre Pompidour al terra de la plaça.



IMAG0379


IMAG0374



Tant de Le Corbusier senta malament: sota els efectes d'una severa intoxicació per pigments que porta als dibuixaires a pintar amb paper de WC (he dit bé: no sobre paper de WC, sinó amb paper de ídems), els nostres herois acaben fent el Modulor...


IMAG0372

Amb l'obra acabada, després de lluitar contra línies d'horitzó, punts de fuga que fugen a tot enteniment i una banda de crios emprenyats per la mala punteria dels nostres dibuixaires, que van pegar un viatge a la pilota dels crios amb final al mig de la bassa d'aigua de la plaça...


IMAG0384

1 comentari:

  1. Aquests del Beaubourg son ja uns redibuixaires.

    ResponElimina