Seguim la ruta passant per l’edifici d’habitatges de la Rue Franklin de l’Auguste Perret, el primer edifici d’habitatges amb estructura de formigó armat, malgrat la pell florida que ensenya al carrer no estigui per fer evident l’estructura.
La parada és breu i ens enfilem cap a la fundació Le Corbusier, on dividits en dues tandes visitem l’interior de la Maison La Roche. Ens fan posar una mena de condons per als peus i ens prohibeixen de tocar les parets. No entenc el per què: és una arquitectura ja cadáver, ha perdut la vida que havia acollit i ara és pur simulacre.
On es fa encara més evident és a l’atic on tenia l'habitatge i un estudi en Corbu (per variar una miqueta). Hi arribem a les dues i el paisatge dels seus interiors és encara més desolador que el dels nostres estòmacs morts de gana. Que no es mal entengui: és ben interessant de visitar aquests espais, posar-te dins la dutxa on en Corbu es netejava el cul i tal i qual, però és simulacre i la pudor de cadáver és una nota de tristor. On encara hi ha vida és a la Ciutat Universitària de París que vam visitar ahir, amb el Pavelló Suís i del Brasil (qui será l’arquitecte???) que encara són allò que eren. El primer és contenció i precisió, el segon (més de trenta anys després) és exhuberància. Tots dos permeten experimetar l’Arquitectura en estat pur.
Cadascú va omplir-se l’estòmac on va poder i mentre uns van còrrer per acostar-se a Versalles i altres al Sagrat Cor...
... un petit grup va venir a trovar-nos prop del Bouburg, a la plaça que hi ha damunt de l’IRCAM d’en renzo Piano. Aquests valents van decidir que no els calia paper per dibuixar i van fer desaparèixer una caixa de ceres pintant el Centre Pompidour al terra de la plaça.
Tant de Le Corbusier senta malament: sota els efectes d'una severa intoxicació per pigments que porta als dibuixaires a pintar amb paper de WC (he dit bé: no sobre paper de WC, sinó amb paper de ídems), els nostres herois acaben fent el Modulor...
Amb l'obra acabada, després de lluitar contra línies d'horitzó, punts de fuga que fugen a tot enteniment i una banda de crios emprenyats per la mala punteria dels nostres dibuixaires, que van pegar un viatge a la pilota dels crios amb final al mig de la bassa d'aigua de la plaça...
Aquests del Beaubourg son ja uns redibuixaires.
ResponElimina