divendres, 24 de juliol de 2009

Simulacre/simulacro.

Potser serà ser molt perepunyetes, però amb la darrera portada de l'INDE (la revista mensual del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya) crec que n'hi ha per llogar-hi cadires. A l'interior, encara plana l'ombra de la crisi ("canvi de model amb estabilitat pressupostària", encapçala l'editorial del nostre degà), si bé d'una forma no tan barroera com aquells articles idiotes que t'aconsellaven, per afrontar la crisi, fer 30 projectes de reformes de cuines a l'any: el "cuento de la lechera" versionat per una ploma lobotomitzada. O per un cínic, ves a saber.

Quizás me dedique a tocar los cojones, pero hay que joderse con la última portada de la revista del colegio de los arquitectos catalanes. En el interior, se pasa de puntillas sobre el tema de la crisis, evitando artículos vergonzantes de números pasados, donde se daba la solución a la falta de encargos en los despachos: hacer proyectos de reforma de cocinas, y como los honorarios son mucho menores, pues llegar a los 30 reformas/año. De cómo obtener los 30 encargos (y cómo sobrevivir a ellos), nada de nada. Guay.


Què? Heu vist la portada? És clar, com que es tracta d'una revista per a arquitectes, i a sobre el tema estrella és el nou decret d'habitabilitat, doncs toma planta d'un habitatge. Tot d'anotacions a mà alçada delaten la feinada que hi ha al darrere. L'escenografia d'aquest moment paritori s'accentua amb el llapis i la goma d'esborrar encara damunt del plànol.

¿Ya le habéis echado el ojo a la portada? Para ilustrar el tema estrella del número (o numerito, dado la tendencia menguante de la publicación), ¿qué mejor que una planta de una vivienda a medio cocer? Como escenografía de este momento demiúrgico, se disponen sobre el plano una constelación de anotaciones a mano, olvidándose acertadamente el lápiz y la boma de borrar.

Però, crec que val la pena esmolar un pèl la mirada damunt la planta que ens presenten. Va, mireula un minutet, veiam què us sembla...

Perded un minutejo en la contemplación de la planta, que se lo vale. Y hablamos...


Què? Com ha anat la cosa? A mi m'ha sorprés.
El nou decret d'habitabilitat permetrà ara la marranada que s'entri al bany per la cuina?
Ens obligará a fer el vàter més gran que la cuina?
La ventilació creuada l'aconseguirem ventilant a través de cuines i lavabos? S'hi inclourà algun mecanisme per renunciar a estar fresquets i ventilats per tal d'evitar ensumar els pets i els fregits del veí a qui ja ens costa de saludar quan ens el trobem per l'escala?
Ens faran desar la tele dins de l'armari encastat del menjador? O no hi ha tele?
El nou decret també obliga a col·locar la porta del dormitori allí on molesti més?
I les zones comuns... Un passadís tan llarg com calgui, i pisos a banda i banda. Res a dir, però com qui l'hagi parit sigui tan hàbil com distribuint espais, s'hauria d'exigir que amb el pis et regalin una gillette per tallar-te les venes.

¿Cómo ha ido la cosa? A mí me ha sorprendido.
El nuevo decreto de habitabilidad, ¿permitirá la guarrada de entrar al baño por la cocina?
¿Nos obligará a hacer más grande el wc que la cocina?
Por lo que respecta a la ventilación cruzada a través de cocinas y lavabos, ¿podremos renunciar a ella mediante algún mecanismo, para evitarnos el inhalar los pedos y los fritos de unos vecinos a los que apenas saludamos?
¿Deberemos guardar la televisión dentro del armario empotrado del comedor... o quedan las tv fuera del ámbito de la vivienda?
Con el nuevo decreto, ¿se obliga a colocar la puerta del dormitorio allá donde más moleste?
Las zonas comunes molan: un pasillo largo como sea menester, y viviendas a ambos lados. La duda es si también te regalan un cúter para cortarte las venas junto al piso.

Sí, ja sé. Potser el plànol aquest no té vocació de construir-se mai i només es tracta d'un simulacre. Però aquest és el problema: masses coses són un simulacre.

Ok. Quizás este plano no tiene vocación de construirse nunca y sólo se trata de un simulacro. Pero éste es el problema: demasiadas cosas son un simulacro.

1 comentari:

  1. ipressionant!, i jo que pensava que el destí d'aquesta revista era directe les escombraries...
    Encara estic desconcertat intentant averiguar que és això de la distribució per franges, fa un parell de setmanes vaig haver de llegir el decret en qüestió i no recordo franges per enlloc.
    En tot cas, simulacre o no (jo no apostaria), són els 20m2 d'E-M-C (nomenclatura Decret) més mal distribuits de la historia dels m2

    ResponElimina