L'arquitecte fa com el criminal. Necessita tornar a l'escena del crim. Així ho vam fer aquest dilluns passat. Vam tornar al parc de Can Lluch a Santa Coloma de Cervelló i a l'Ateneu Torrellenc. Ambdues obres es van acabar fa poc més d'un any i ja corren soles.
Ara toca ampliar el parc. Cal posar al dia la zona de jocs infantils, endreçar la capçalera de la riera, definir un parell de camins que s'enfilen cap al poble. Poca cosa més. Serà la primera zona de jocs infantils que projectarem després de tenir el nostre fill. Ens ve molt de gust.
 |
| Les escales del racó de fotre's mà. |
Pel que fa a l'Ateneu encara hi ha pendents uns repassos d'obra, a més de les incidències del dia a dia. El procés d'aquesta obra ha estat complex... i complicat. Encara ho és. Però poc a poc l'anem posant en solfa. Gairebé m'emociono fa unes setmanes quan en una d'aquestes visites vaig sentir unes notes d'un piano de gran cua dalt de l'escenari. O la sala d'assajos plena de senyores fent tai-txí... L'únic sentit de la nostra feina és aquest, quan aconseguim desaparèixer nosaltres i la nostra arquitectura i l'únic que se sent, que es veu i que es respira és la gent donant significat amb l'ús a allò que hem fet.
 |
| Un jereoglífic a la façana. |
