Avui els diaris publiquen una notícia interessant: diverses sentències judicials han dit que els bancs, un cop hagin embargat un habitatge per impagament de la hipoteca, ja se'l poden confitar sense que puguin reclamar la diferència entre el valor obtingut en subhasta i el deute real. Perquè fins ara no era així: si el deute era de 300.000€ i el que en treia el banc a la subhasta eren 200.000€, aquests 100.000€ de diferència (més les costes processals i altres despeses derivades) anaven a compte del deutor, que es veia sense casa i perseguit pel banc.
I sí. Molta gent s'ha hipotecat alegrement durant aquests anys i se li ha d'exigir la seva part de responsabilitat quan van maldades. Però no és menys cert que les entitats creditícies han fomentat aquest festival de gent entrampada. Així que em sembla fantàstic que a bancs i caixes els hi toqui afrontar part de la factura. Ja en ple segon any de la crisi encara em vaig topar amb directors de sucursals bancàries que van provar de pressionar-me perquè inflés una taxació (i és que entre moltes altres coses, sóc taxador). Però si no em vaig vendre ni el dia que em van oferir "dones" per estirar un valor...
I sí. Molta gent s'ha hipotecat alegrement durant aquests anys i se li ha d'exigir la seva part de responsabilitat quan van maldades. Però no és menys cert que les entitats creditícies han fomentat aquest festival de gent entrampada. Així que em sembla fantàstic que a bancs i caixes els hi toqui afrontar part de la factura. Ja en ple segon any de la crisi encara em vaig topar amb directors de sucursals bancàries que van provar de pressionar-me perquè inflés una taxació (i és que entre moltes altres coses, sóc taxador). Però si no em vaig vendre ni el dia que em van oferir "dones" per estirar un valor...

Hace diez años descubrimos que sabíamos más de lo que creíamos y éramos capaces de hacer algo parecido a la arquitectura, descubrimos que en la Universidad no te enseñan a enfrentarte a los sujetos sin escrúpulos con los que uno acaba tropezando en el mundo de las obras. Por último descubrimos que los premios no sirven para nada, que nadie te va a encargar nada por ganar el premio de los joves arquitectes del AJAC o ser seleccionado al FAD. Mejor no volver a perder tiempo prestándose a este juego, hasta ahora, visto que a Gisa le es más fácil repartir puntos por los premios, o el salir en las revistas, que valorar proyectos, y a uno le dejan claro que si quiere jugar debe aceptar y legitimar las reglas.