Notícies de París. Arribem els dibuixaires.

Serem telegràfics, que és ben tard. Avui 14 d'abril (aniversari de la proclamació de la 2a República espanyola) els dibuixaires de l'escola d'Arquitectura de La Salle de BCN hem arribat a la capital d'una República que encara ho és.

Avui només hem disposat de la tarda per patejar París. Com que per la tarda tothom podia fer el que volguès, hem acabat anant tots junts per un tour que ens ha portat a travessar el cementiri de Montparnasse (on hi reposa tanta glòria que li entren a un ganes de palmar-la) per arribar als Jardins de Luxemburg. Després d'agafar aire, ens hem enfilat al Pantheon i la veïna biblioteca de Santa Geneviève d'on el sempre excel·lentíssim senyor Duchamp en va ser bibliotecari. El passeig l'hem acabat davant de Notre Dame, la catedral de finals dels 80's que van edificar per gravar-hi el jeperut d'allí, de Notre Dame.

Caçador de proporcions, en acció. Espero, que com el que cerqui sigui la línia de l'horitzó...

Molts alumnes són uns killers: els hi van les distàncies curtes.

És d'agrair l'ajuda inestimable d'algun dels indígenes que ens hem trobat, com aquesta parisina de francès molt entenidor que passejava al seu nebot. Ens ha promés que demà tornarà amb nosaltres per explicar-nos on poder veure el Barça-Madrid de dissabte, tot i que a mi, la veritat, la pilota a l'olla...

De collage amb la façana de l'Ateneu Torrellenc.

Aprofitant la jornada de portes obertes de l'Ateneu Torrellenc, vam posar un exercici als nostres alumnes de primer de dibuix de l'Escola d'Arquitectura de La Salle, a la Universitat Ramon Llull. A banda del dia a dia de les classes, un cop per setmana pengem un exercici al grup de Flickr on estem posats. Són treballs un pèl guerrilleros, de llibreta petita i execució ràpida amb la finalitat d'agafar l'hàbit de pensar amb un llapis a la mà. En aquest exercici, els alumnes havien de completar una fotografia de la façana de l'Ateneu que els hi vam lliurar amb un bocí esquinçat. Com que de l'Ateneu no en tenien notícies, no estaven condicionats per l'original que va servir d'empremta i que no els vam mostrar fins finalitzat el treball.

Els alumnes, repeteixo, són de primer i només fa uns pocs mesos que es passegen en això de l'Arquitectura, perplexos encara per la pressió de l'Escola en fer-los trontollar les certeses amb les que van arribar al setembre. És una carrera ben rara aquesta...




Hi ha qui te clar que això de l'Arquitectura és aixecar edificis amb tots els metres quadrats que es pugui:

Oriol Peroy, "Universitat per a artistes!" Grup Sandra Moliner.

D'altres, però, són d'horitzó més ampli i trien una tipologia que fins i tot té lloc per recordar el forat que hem fet a la fotografia original:

Gerard Closa, "Petita estació de tren". Alumne d'Isidre Santacreu.

Una altra versió de forat, un altre portal, però a la catalana (amb peatge):

Diego Matilla. Sense títol. Grup de la Sandra Moliner.

I tornem al tema clàssic de l'imaginari de l'arquitecte: el xaletillo!

Francesc Abajo Duran. Sense títol. Alumne d'Isidre Santacreu.

Amb una temàtica indefinida però de vocació sumptuària, hi ha propostes que, en un atac de bondat, arriben a recordar el classicisme assimètric d'algun dels projectes de Sigurd Lewerentz. Això, o com de despistats arribem a aquesta carrera...

Berta Martí Gil. Sense títol. Alumna de Raimon Farré.

Millor o pitjor dibuixada (això tant és) hi ha qui ha triat un camí moooooolt intel·ligent: aconseguir que l'Arquitectura no la posi l'objecte construït (que ella completa amb uns mínims elements) sinó el paisatge que l'envolta:

Bea Díaz-Guerra, "Escalant fins al mirador". Grup de l'Isidre Santacreu.

Aquest paisatge però pot pertànyer al món dels somnis (o dels malsons):

Alejandro Batista Twose, "Pajarillos en el Tejado". Alumne de Guillem Bosch

Però es poden fer bons treballs sense anar tan lluny. Un equipament cultural clàssic com una biblioteca, un encaix correcte i un grup de gent en primer terme per no oblidar que, en definitiva, qui dóna sentit a l'Arquitectura som

Estefania Pellicer. Sense títol. Alumna de la Sandra Moliner.

En aquesta proposta se'ns presenta el pati d'una escola mixta (meitat per a nens "normals" al pati de planta baixa, meitat per a "marcianets" al pati del terrat).

Mireia Sobrino, "Pati interior d'una escola de Primària". Alumna d'en Guillem Bosch.

Un altre pati: el d'una presó. Aquest alumne no veia clar l'exercici i es va queixar. Crec que el mal cos que li va quedar va influir en la tria del tema, amb el que va acabar aprofitant al seu favor unes energies força negatives en origen. Una actitud que em sembla excel·lent:

Joaquín Repullés Garrido. "Patio de la cárcel a la hora de comer". Grup de la Sandra Moliner.

I ja per acabar, la proposta del profe que us escriu, una proposta dibuixada amb vidre, arrebossats, acer i ciment:

La façana (principal) de l'Ateneu Torrellenc.

Divendres passat hi va haver portes obertes a l'Ateneu Torellenc. El cas és que en vaig sortir viu, i això està bé. Avui em ve de gust parlar-vos de la façana d'aquest Ateneu.

L'Ateneu és una mena de centre cívic per a una localitat, Torrelles de Llobregat, on no crec que hi hagi un sol veí que no hi estigui apuntat. Així que, malgrat sigui un poble petit, l'Ateneu té unes necessitats que demanen un trasto gran amb teatre, sales d'assaigs, vestidors...

Dic a la memòria del projecte:

"La solució adoptada per a la realització de la façana principal no s’ha pogut ni volgut resoldre de manera neutra i convencional, degut a la contundència del volum necessari per a constituir un receptacle eficaç per a resoldre les activitats de l’Ateneu, amb la corresponent incidència en un dels àmbits urbans i cívics més representatius de Torrelles, on s'hi aboquen l'Ajuntament, l'església, cases de veïns..."

És a dir, tinc que resoldre una façana d'una cosa molt gran en un lloc molt complicat. Què fer en aquests casos?

"Potser picant l’ullet de manera venturiana, la façana esdevé anunci del que és, convertida en superfície d’escriptura sobre la que es retallen les lletres que n’anuncien que és l’ATENEU "

Això és veritat, però no és tota la veritat. El cert és que les lletres sempre m'han fascinat:

... des del mateix moment d'aprendre a llegir, amb unes capses que hi havia al col·legi amb lletres de cartró retallades (coses del mètode Montessori)...

... amb els jocs de prestidigitador d'en Joan Brossa amb una lletra a les seves mans...

... amb la sentència d'en Ferran Lobo: "la paraula escrita no està en el món..."

...

"La paraula escrita no està en el món". I tant que no. A la disposem uns gargots damunt un paper i els entenem, ja no estem veient aquells gargots, veiem paraules, idees... som en una altra dimensió! La pretensió del projecte és, doncs, la de transformar la façana en una altra cosa que la pròpia matèria que la conforma.

"Però es tracta d’arquitectura, d’entendre un cert ordre a la cosa construida. Les lletres se sotmeten a una geometria, deixen de ser una mica lletres com la façana deixa de ser façana (en tant el full de paper deixa d’estar al món quan serveix de suport a la paraula, perquè si veus paraules no veus el paper, si veus el paper no veus les paraules...), i així les lletres s’abstreuen, eviten una lectura fàcil que, per pornogràfica, converteixi la proposta arquitectònica en un mal acudit."

rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr...!

(redoble de tambors)

i salt mortal!







rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr...!
rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr...!

(redoble de tambors, altra volta)

i ara DOBLE salt mortal!




"Plantegem és una estructura secundària de tubs d'acer de 80x40mm que ens emmarquen els forats de la façana. Aquesta subestructura, com que es tracta d'una façana d’uns 70cm d'ample, la doblem per trobar-la tant a la cara interior com a l'exterior, amb uns connectors entre ambdues."












"La part interior de la façana es fa de cartró-guix, amb les guies muntades damunt els tubs de 80x40mm. La part exterior la fem de manera anàloga, amb un taulell de suport al que hi collem unes plaques de poliestiré extruït, al que incorporem un "mallatex" per aplicar-hi el revoc final."












"Els forats de façana es defineixen per uns marcs d'acer galvanitzat amb tota l'amplada de la façana, que venen conformats de taller i es pengen dins l'estructura secundària esmentada."

Portes obertes a l'Ateneu Torrellenc.

La darrera visita d'obres, amb en Manel Gonzàlez interpretant al dimoni escuat. Coses de la il·luminació...

Jornada de portes obertes a l'Ateneu Torrellenc, un teatre que el vaig pensar per representar-hi "Els Pastorets" tot i que potser "La Passió" hi seria més escaient, després d'un munt de temps en obres. I és que si el camí havia de ser llarg i ple de coneixences, en Kavafis haurà trobat un bon deixeble en aquest que us escriu. En tot cas, ja ho sabeu: el divendres 25 a quarts de sis de la tarda us n'obrim les portes i ja ens explicareu!

Un esbós de la sala, quan la cosa només era un projecte.

FITXA TÈCNICA: Ateneu Torrellenc. Arquitecte: Isidre Santacreu. Aparellador: Manel González. Enginyeria Acústica: SIS Consultoria Ac. Escenògraf: Jordi Soler Prim. Promou MMAMB y Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Construeix: FEU

La sensibilidad de Jaume Matas, más allá de la ciclofilia.

El que fuera maillot amarillo del Govern Balear, Jaume Matas, ha visitado hoy los juzgados para declarar una verdad como un templo: que el arquitecto Santiago Calatrava es un artista único en España. Afortunadamente. Y es que llegan a haber dos...

Inaugurem el Parc de Can Lluch, a Santa Coloma de Cervelló. Amb xocolatada!

Ja hem tret el tancat del Parc! Només unes cintes de plàstic el separen dels colomencs. De segur que encara estaran senceres quan al matí de diumenge les tregui una brigada municipal. En poques obres he vist un comportament tan cívic del veïnat com en aquesta.

Aprofito per convidar-vos a xocolatada. Diumenge a les 11 una cercavila voltarà pel poble per acabar dins del Parc cap a les 12, on després d'uns parlaments ens espera la xocolatada. I un concert d'animació infantil! Apa, dons si no teniu res a fer aquest diumenge, ja ho sabeu!

Mostra un mapa més gran

Prova de llum al Parc de Can Lluch, a Santa Coloma de Cervelló.

Racó del Parc, amb fotògraf.

"I ja per acabar..." Així proposava en Vallejo Nájera de començar les conferències: amb uns somriures i la promesa que en dues horetes podrem anar a fer un riu. Justament això del conte de mai acabar m'està passant amb un parell d'obres. És el cas del Parc de Can Lluch a Santa Coloma de Cervelló, que ja fa mig any que l'estem finalitzant i no l'inaugurarem fins a la setmana vinent.

La pista de jugar i ballar, mirant al Llobregat.

"Senyu, senyu, que jo no he estat, que la culpa no és meva..!" Ho havia de dir, que no vull perdre futurs clients entre els lectors d'aquest blog (i si us plau, si n'hi ha algun que es manifesti, merci). De l'endarreriment en té la culpa la Natura. Des que arrenquen les calors amb la primavera la cosa fa de mal plantar, així que malgrat quedaven quatre detalls per rematar, vam haver de mantenir l'obra mig endormiscada fins a l'arribada de la fresca.

Una barana on recolzar-se, amb cua.

Doncs, com us deia, inaugurem d'aquí a una setmana. Aprofito per compartir amb vosaltres unes quantes imatges de la darrera visita d'obres.

Un racó on al final m'he decidit a afegir-hi un banc, atenent a les necessitats de parelles necessitades.

En Jordi, de la "Serralleria Metàl·lica Ferran Collell", mentre m'ajuda a passar revista.

Un borrissol de verd apunta bones maneres gràcies a un estiuet de Sant Martí prou generós. Si us he de ser franc, jo els parcs els inauguraria tres o quatre anys després d'haver-los enllestit, quan la vegetació s'ha fet seu el lloc. El març farà florir els cirerers de cirera bona amb que hem espurnejat el parc. Després els lledoners es vestiran de primavera i començaran a teixir una ombra per al sol inclement de l'estiu, una ombra que aquest any encara serà menuda.

La "Balissa Cirera" encesa damunt una catifa de llambordes amb junta verda..

Ja veieu que la nit se'ns tira al damunt. Toca fer la prova de llum: orientar els focus per evitar tant zones fosques al parc com portar el migdia a la sala d'estar d'algun pobre veí.

La pista, per sota.

FITXA TÈCNICA: Projecte i direcció d'obres: Sandra Moliner + Isidre Santacreu Promotor: MMAMB + Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Empresa Constructora: FLORET.